El gallipato (Pleurodeles waltl) es el major amfibi urodelo d'Europa, un tritò que pot arribar a medir 30 cm de llargària, dels qual aproximadament la meitat corresponen a la cua. S'encuadra en la familia Salamandridae, la mateixa que la salamandra comú i la majoria dels urodels europeus.

El gallipato es l’animal més representatiu de la fauna de Casinos. De gran interès faunístic i considerat com espècie vulnerable en el Catàleg Valencià d’espècies Amenaçades de Fauna, es conegut científicament per Pleurodeles Waltl, encara que de manera comú es més conegut com gallipato o cullerot si parlem en valencià. Entre les seues característiques més distintives està un color molt variable en tons terrosos, grisos i verdosos, amb taques fosquesi protuberàncies groguenques o inclús ataronjades en els costats. Com senyal de defensa, les costelles poden travessar-li la pell, mostrant així els seus extrems punteguts. Esta forma de protegir-se no li causa cap mal. Els seus hàbits postren com es un animal nocturn i aquàtic. Sols ix del aigua quan es troba en perill. L’hàbitat ideal per a aquest amfibi son les aigües estancades.

En quant a la seua alimentació: es un animal carnívor, que menja des d’insectes fins a les seus pròpies larves i tot allò que per grandària puga ingerir.

L’època de reproducció del gallipato comprèn des de la tardor fins al final de la primavera. Posteriorment i depenent de la grandària, la femella diposita entre 100 i 800 ous.

Durant molts anys el gallipato s’ha mantingut en el nostre poble formant xicotetes concentracions, ja que el clima de secà amb estius molt càlids i hiverns suaus facilita l’existència de gallipatos en la nostra localitat. Mentre que les seues basses natives tinguen aigua, i aquesta no siga corrompuda, durant el temps suficient per a completar el seu desenvolupament i reproduir-se, el gallipato podrà viure i mantenir-se. Inclòs en cas de que es secara la bassa, el gallipato continuaria vivint refugiat baix pedres o en el fang.

Tenint en compte allò últim mencionat i que el nostre poble té les característiques climàtiques idònies per a la vida del gallipato, no es d’estranyar que el dia 26 de juny de 2010 es trobaren dos gallipatos femella. Aquest succés va passar a la piscina municipal mentre es netejava per a obrir-la durant la temporada d’estiu. L’ajuntament, al rebre la noticia, es va posar en contacte amb la conselleria de Mediambient  i amb el centre de recuperació de fauna La granja del Saler.

El 29 de juny la parella de gallipatos va ser traslladada a La granja del Saler, lloc on es crien en captivitat animals d’aquesta espècie, per a poder recuperar així en Casinos a un animal autòcton com es el gallipato.

Després de les feines realitzades per el M.I Ajuntament de Casinos per a recuperar l’estanc de Gallipatos, hàbitat natural d’aquesta espècie i amb motiu de la “XI Fira del Dolç Artesà, Peladilles i Torrons de Casinos”, es va inaugurar l’estanc rehabilitat de Gallipatos amb la solta de 10 parelles.

El principal objectiu es recuperar el gallipato en Casinos, i que d’aquesta manera els xiquets del nostre poble el coneguen i els més majors el recorden.